T'he negat més de tres cops, i el gall encara no ha cantat. Però m'esgarrapes amb una febre que no sé controlar. N'estic farta, tipa de dissimular-te. Formes part de mi. I sí, estic emprenyada. I benvingut sigui el cabreig, encara que només sigui una forma violenta de protegir-nos les
espatlles, de dir que aquest tros de terra és meu, que a la merda els enganys de les èpoques passades. T'elogio si passes amb el temps, si no te'm quedes enganxat com una calcomania que es podreix al braç, si tan sols ets un crit que m'ajuda a veure la necessitat de trobar noves paraules.
L'escriptura literària
- Bloc del curs:
- L'escriptura literària en català del Màster de Creació literària (UPF) Curs 2008/2009. Professor: Manel Ollé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
(manel olle): m'agrada que d’entrada hi posis l’evangeli tan fora de context, sense posar-hi l’altra galta. I la intensitat emocional que no es dispersa i va al gra: que acceptis i et facis aliada d'una emoció culturalment negativa... T'hi adreces en segona persona però a mig text canvies i ens comentes als lectors: "I benvingut sigui el cabreig, encara que només sigui una forma violenta…." Això crec que seria millor mantenir-ho amb el mateix escenari d'enunciació: adreçat a l'emprenyada que et mobilitza (el cabrieig, d'altra banda no sé si és "normatiu", però...)
(Anna) Manel, canviaré el que em dius. Per cert, cabreig és normatiu, almenys surt al diccionari de l'enciclopèdia.... són de fiar?
de fet, ja està tot prou dit. només afegir que dels teus darrers 3 escrits, em semblen ben bé una tríada: molt de sentiment en el que escrius, en tots ells. i si ara proves de fer un text d'aquest estil però des d'una perspectiva més llunyana, un xic més freda? el fred és elegant.
Arguimbau
Em sembla una molt bona elecció per fer un elogi. Tot i semblar conceptes contradictoris, en treus molt de suc, i això és bo.
El problema que hi veig, si se'n pot dir problema, és que em sembla com si hi hagués un canvi d'estil després "d'èpoques passades". Començes molt fort, directa i sense concessions; i acabes més...tendre? No trobo la paraula, ara.
Jordi
(Anna) Arguimbau, tens raó amb el que dius del distanciament. Ja miraré a veure què faig. D'altra banda, sí que hi ha un canvi, però crec que és un canvi que surgeix després de mirar de cara el cabreig, veure'l i escollir quin cabreig m'interessa.
Publica un comentari a l'entrada