Exercicis d'estil - Jordi

La troballa

Un arqueòleg sorprès va trobar la Mort enterrada enmig d’una densa duna del desert del Sàhara. Quedà palplantat i se la mirà perplex uns instants. Malgrat la incongruència, semblava morta. Ni la dalla encara bruta de vida resultava amenaçadora. Espantat per aquell impacte inusual, agafà les ulleres que li havien caigut al terra. Resà a Déu uns instants demanant clemència, implorant que aquella imatge no fos certa, sinó un engany dels seus ulls maldestres. Amb una covardia impròpia d’un aventurer innat i impulsiu com ell, sacsejà les ulleres per espantar fantasmes inexistents. Se les col·locà amb trigança, desitjant que un cop ubicades al davant dels ulls la Mort hagués desaparegut. No va ser una il·lusió. Se la trobà dreta i imponent al seu davant. Abans que li clavés la dalla enmig del cor, creant un brollador roig enmig de la monotonia acromàtica de la sorra infinita, l’arqueòleg va topar amb la seva última troballa: un somriure esfereïdor.

Vacil·lacions

Potser era el desert del Gobi, o potser el de Kalahari. Qui diu que no era el d’Atacama? No ho sé, potser si que era el desert del Sahàra. La localització tampoc resulta excessivament rellevant, de fet. El cas és que hi havia un home -o era una dona amb trets masculins?- embolicat amb un burka o una tovallola de platja que buscava quelcom. La seva fisonomia el delatava com un occidental adinerat que buscava encara més diners. O cercava simplement distracció? Ara que, ben mirat, també podia ser un autòcton que havia perdut la cartera. O el rellotge. Qui sap, potser havia perdut el cap enmig de tants grumolls de sorra fina. No se li va acudir res més que trobar-se la Mort. És ben bé que són casualitats de la vida, això. Algú em pot explicar que hi feia la Mort allà? Segurament parava el sol. O potser estava cansada després de la jornada laboral. El que la va trobar, el molt badoc, no se li va acudir res més que tornar-la a contemplar. No va fugir, no. Tampoc es va escapar, ni tan sols cridar. Ell la va tornar a mirar. Bé, també podria ser que hagués vist una bonica rosa del desert al terra, just al costat de la Mort, i l’observés amb detall. Degut a la seva miopia, a un agut estigmatisme, o a un creixent estrabisme, es va posar les ulleres de pasta, de setciències o de carnaval. Encara no sé si el que va veure era la Mort, un Kukux Clan o una aparició divina, però l’ésser incògnit li va ventar un cop d’arma blanca al tòrax increïble. Em pregunto si li encertà el cor o els pulmons. La tràquea potser en va sortir malparada, també. Abans del crim –o després?, durant?- l’arqueòleg va observar la seva última descoberta que ben bé podria ser una rosa del desert, un somriure o la Mort. Potser va descobrir que aquelles ulleres estaven mal graduades, qui sap.

Microrelat

Quan el destre arqueòleg va trobar la Mort enterrada a la duna del desert, no s’imaginà que aquesta l’ajudaria a trencar la monotonia cromàtica del paisatge amb un cop de dalla al bell mig del cor.

Anàlisi lògica

Desert del Sàhara.
Duna.
Duna densa.
Matí.
Matí assolellat i calorós.
Arqueòleg.
Troballa.
Sorpresa.
La Mort al terra.
Sorpresa.
Espant i sorpresa.
Ulleres.
Precs a Déu.
Ulleres –continuen els precs a Déu-.
Desig.
Déu no li fa cas.
La Mort.
Última troballa de l’arqueòleg: la Mort riu.
L’arqueòleg mor, la Mort riu.

Lítotes

Era un home buscant en una platja sense aigua. De sobte, es trobà amb aquella encaputxada insolent que tothom en defuig. Culpà a un dels seus sentits, però no tenia raó. Quan ja no va tenir temps a reaccionar, queda embadalit davant el reguitzell de dents corcades que havia trobat. El seu cor estava perforat d’emoció.