METÀFORES
El missatger d’imatges es disposa a buidar les paraules del seu interior cap a una massa que es fa absent.
VACIL•LACIONS
No sé si hi ha un o dos actors, si és vell o jove, home o dona. Tampoc us puc dir exactament què vol representar, ni si el públic l’aplaudeix. Que ho vols saber?
PRECISIONS
Just a tres quarts de nou del vespre, hi ha un actor de trenta-cinc anys i tres mesos damunt de l’escenari empolsinat d’un teatre construït l’any 1930 que es disposa a recitar un monòleg cap a un públic format per homes, dones, nois, noies, nens i nenes que no el vol aplaudir. En adonar-se'n, sent una profunda decepció.
MICRORELAT
“Decepció”
L'actor es disposa a representar un monòleg que el public no aplaudirà.
El missatger d’imatges es disposa a buidar les paraules del seu interior cap a una massa que es fa absent.
VACIL•LACIONS
No sé si hi ha un o dos actors, si és vell o jove, home o dona. Tampoc us puc dir exactament què vol representar, ni si el públic l’aplaudeix. Que ho vols saber?
PRECISIONS
Just a tres quarts de nou del vespre, hi ha un actor de trenta-cinc anys i tres mesos damunt de l’escenari empolsinat d’un teatre construït l’any 1930 que es disposa a recitar un monòleg cap a un públic format per homes, dones, nois, noies, nens i nenes que no el vol aplaudir. En adonar-se'n, sent una profunda decepció.
MICRORELAT
“Decepció”
L'actor es disposa a representar un monòleg que el public no aplaudirà.
ANÀLISI LÒGICA
Teatre, escenari. Aquest és el lloc.
Vespre.
Pels volts. Pels volts de les nou del vespre. Aquest és el temps.
Monòleg.
Actor.
Decepció.
Decepció.
Decepció.
Públic.
Decepció.
Decepció.
Decepció.
DECASÍL•LABS
"El teló"
Rere el teló latent d’aquest teatre
un blau i un groc esguarden una veu
que es mou marcant el ritme dels teus passos
plasmada a imatge del solstici d’hivern:
“Mai no riuràs del buit de la conversa,
mai no sabràs moure’t per l’escenari,
mai no seràs l’actor protagonista”,
t’estreny el so sense ulls i de cartró.
Rere el teló latent d’aquest teatre
desfiles sol palpant l’adéu del públic
entrellaçat als peus de les palpentes;
com si el monòleg guarís les indecències,
et fas intèrpret de quadres surrealistes,
de camins morts en versos decasíl•labs.
HAIKÚ
"Decepció"
Dalt l’escenari
l’actor diu el monòleg.
Ningú l’escolta.
2 comentaris:
(manel olle): varies l'imatge i mantens les "claus": uns molt bons exercicis (d'estil), sobre tot els decasíl·labs, el Haiku i el microrelat.
Ho tinc difícil alhora de valorar qualsevol dels execicis d'estil, però començó pel teu. Em quedo en aquest cas amb el microrelat. I potser el "que ho vols saber?" de vacil·lacions ho treuria. em sembla que si la deixes provoques l'aparició d'una altre veu que no deixa que el text (en la seva totalitat d'estils) quedi rodó. no ho sé
Arguimbau
Publica un comentari a l'entrada