Elogi a Bola de drac

N’hi ha que es fan els estrets amb Bola de drac, i se la carreguen amb displicència comparant-la amb altres dibuixos animats que, com les tres bessones gràcies a la procedència i proximitat, poden semblar més educatives i fins i tot més innocents. Tot i que enmig de les masses que Bola de drac electritza hi ah legions d’imbècil i primitius, és evident que el goig que Bola de Drac proporciona té poc a veure estrictament amb la televisió. Com quasi totes les activitats que es relacionen amb l’ànima, hi ha en Bola de drac un pretext que són els combats (amb totes les normes i atacs, com cal que sigui), els personatges i les habilitats de què disposen per superar els enemics. La sèrie pot ser bella (si es coneixen les històries que hi ha darrera, com en tot: també els dibuixos animats poden repugnar als ignorants) però no és la història el que li dona sentit, i la tensió que es va creant a mesura que els episodis avances ni tan solament l’esperit de superació i l’amistat que es general. Bola de drac és la sèrie de la nostra infància. La sèrie que ens va ensenyar el català correcte de tv3. Gracies a Bola de drac, de nens, vam saber què era l’amistat i el coratge abans de saber-ne el nom. Per això ens apassiona: és sabut que l’única pàtria és la infància i que hi tornem per més que el temps ens en separi.