Elogi a tu. Anna.

No sóc la primera que es dedica a elogiar-te, però potser sí que ha arribat el moment que ho faci jo, que he abusat de tu, que he desconfiat de tu, que t'he odiat des de la més ínfima de les entranyes. Sento per tu una passió estranya. Em remous el subsòl de l'existència. Em fas tremolar. Em sotges. Em perdo. No.... no sé si em perdo. Jugo a desestabililitzar-me. Et vaig creure massa, però ara sé que tan sols ets un joc, que tan sols podem jugar a fer veure que podem estimar-nos. El cert és, i ho dic des de la incertesa més clara, que em fas falta, i jo a tu, per poder prendre forma, aquesta forma, la que et dono ara a través dels meus dits, la que em dónes ara, tu, paraula.