Exercicis d'estil (Tere SM)

PRIMERA PERSONA
És un dia assolellat. L'autobús passa pel costat del Parc Monceau, però no puc admirar el paisatge perquè la plataforma posterior està plena a vessar i un individu que està dret al meu costat aprofita per trepitjar-me els peus cada vegada que puja o baixa algú. Quan se m'acaba la paciència, n'hi dic quatre de fresques, i el deixo amb la rèplica a la boca per asseure'm a un seient que ha quedat lliure a prop d'allà. Dues hores més tard, em trobo amb un amic a l'estació de Saint-Lazare. Li explico el que m'ha passat i acabem tots dos trencats de riure. Quan aconsegueix recuperar la respiració, em diu que és culpa meva, per anar amb un abric passat de moda: em recomana el nom d'un sastre molt competent i m'aconsella que li demani que m'apugi el botó superior per tal de disminuir-ne l'escot.

NOMS
Dia. Migdia. Parc. Autobús. Plataforma. Noi. Barret. Discussió. Empentes. Acusacions. Negacions. Seient. Hores. Tarda. Estació. Noi. Barret. Amic. Consell. Botó. Escot. Sastre.

SUPERLATIUS
Era un dia assolelladíssim, a prop d'un parc verdíssim, a la plataforma posterioríssima d'un autobús pleníssim. Vaig observa un personatge de coll llargíssim que duia un barret tovíssim envoltat per un galó trenadíssim. L'individu interpel·là indignadíssim el veí perquè li havia deixat els peus trepitjadíssim. Abandonà rapidíssim la discussió quan un seient quedà buidíssim. Dues hores curtíssimes més tard, el vaig trobar a l'estació vellíssima, en una conversa animadíssima amb un amic amiguíssim que li donava un consell assenyadíssim per arreglar-se l'escot d'un abric lleigíssim anant a visitar un sastre competentíssim.