RESOLUCIÓ UNIVERSITÀRIA (versió d'Un missatge imperial. Lluís)

A tu, a una particular, a una insignificant alumna d’Humanitats, a tu tot just és que la degana de la Pompeu Fabra -segons diuen- ha tramès una resolució des del seu despatx l’últim dia abans de la jubilació. Ha fet venir una secretària i li a atorgat el full oficial escrit a mà amb solemnitat, car ha volgut que, davant de tots els altres càrrecs de la institució, aquell gest servís com a símbol del seu comiat, que fos el seu últim acte de servei a la comunitat. La secretària ha hagut de passar a empentes i rodolons entre la multitud, que es disposa a festejar amb la degana aquesta data tant especial. Si n’hi hagués prou amb posar la resolució en un sobre i enviar-te’l, què de pressa que faria via, i aviat la tindries a la bústia. Per comptes d’això, però, s’escarrassa inútilment; encara està baixant les escales; mai no se’n sortirà del tot; i encara que hi reeixís no s’hi hauria guanyat res; hauria de passar per Secretaria acadèmica perquè li signessin el full; i encara que hi reeixís no s’hi hauria guanyat res; caldria travessar l’Àgora; i en acabat més escales fins arribar a l’oficina del deganat, que hauria de validar-ne l’oficialitat; i després encara hauria d’esperar que arribés la nova degana perquè acceptés seguir amb el procediment, que s’hauria de començar de bell nou; i així successivament fins més enllà del que t’estaràs a la universitat estudiant la carrera. Ningú no s’hi afanya, per aquí, amb el missatge d’una jubilada. Tu, però, estàs asseguda a les taules del bar de Jaume I i hi somies quan vespreja.