Avui estic que trec foc pels queixals,
em comprimeixen les formalitats
que m’impedeixen dir el nom del porc.
Voldria no necessitar desfer
els nervis amb destrals i ser
capaç de relaxar-me sense esforç.
Mentida! Em sento vivia, fins i tot
quan ploro a raig de vent, per impotència,
i sé que les derrotes són victòries
que es gesten a l’escalf de reflexions.
No vull tapar-me els ulls ni simular
més fortalesa si em sento feble.
Però no és sentir-se així el que ens fa forts?
No puc reflexionar, no puc no ser
concreta i necessito traspassar els límits.
Engego a prendre vent la politesse
encara que m’encaixi en les cotilles
del metre. Avui no puc no ser estrident.
I CRIDO, I CRIDO I CRIDO a raig de vent.
L'escriptura literària
- Bloc del curs:
- L'escriptura literària en català del Màster de Creació literària (UPF) Curs 2008/2009. Professor: Manel Ollé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M'he deixat el nom..... sóc l'Anna
manel olle): mètricament ho comprovarem però em sembla que hi ha alguns versos de 9 en un entorn binari, potser per sinalefes no comptades. La del poema dóna bons moments sobretot quan trenes un discurs reflexiu que en la disciplina del vers agafa un contorn interessant. Potser la contundència i l'expansio reiterada es neutralitzen. en to cas hi ha una dicció i una expressió veraç, un discurs travat i persiasiu. ¿Em sento vivia o viva?
Tens raó, m'ha sortit molta repetició, i ja ho diuen que quan es diuen molt les coses.... perden. D'altra banda, el que em comentes de les nou síl·labes, he optat per, en algun moment, no fer els diftongs entre les vocals en contacte. Això equipararia a deu les síl·labes, no? Merci per comentari, seguiré polint.
Publica un comentari a l'entrada