Estridències (segona versió... però n'hi haurà més) Anna.

Avui estic que trec foc pels queixals,
em comprimeixen les formalitats
que m'impedeixen dir el nom del porc.
Voldria no necessitar desfer
els nervis amb destrals i ser
capaç de relaxar-me i oblidar.

Mentida! Em sento vivia, fins i tot
quan ploro a raig de vent, desfent els núvols
i sé que les derrotes són victòries
que es gesten a l’escalf de reflexions.
No vull tapar-me els ulls ni simular
més fortalesa si no puc amb tot.

Però no és sentir-se així el que ens fa forts?
No puc reflexionar, no puc no ser
concreta i necessito traspassar els límits.
Engego a prendre vent la politesse
encara que m’encaixi en les cotilles
del metre. Avui no puc no ser estrident.

I CRIDO, I CRIDO I CRIDO a raig de vent.