Com si fos mut (Poema mètric, Bruna)

Com si fos mut qui et parla en el silenci
camines sol a imatge dels teus passos;
la veu roent travessa el cor dels altres,
no pas el teu, efímer a tot tacte.
Quan vas cridar, record infatigable,
que el mar s’ha mort al so de les sirenes,
que no en vols més, de nits de lluna plena,
que avui fa anys, d’aquella tramuntana,
les pors i els crits, el foc i les mentides
ballaven tristes al ritme d’una onada,
semblaves foll, ni el cel no t’esguardava.
Com si fos mut qui et parla en el silenci,
pots no ser enlloc i ser-hi a la vegada
en fum d’ahir, petjada d'un poema.