Perdut per tu, per les males passades
que viu en Ben, el vertader heroi.
També hi ha el gras, el menjador cofoi.
I per la Kate, de penes ja oblidades.
I què fa en Jack perdut per tes contrades?
Està molt clar: és qui fa anar el comboi.
No ho sap ningú, on els porta aquest noi,
però és segur: no es fa el camí debades.
Perdut per tu, que et guardes el misteri
d’on és la Claire, la dels cabells vainilla.
Terrible fat, terrible monstre aeri!
Ell sempre a punt: matxet a la motxilla,
el pobre John potser no té senderi.
Perdut per tu, meravellosa illa!
L'escriptura literària
- Bloc del curs:
- L'escriptura literària en català del Màster de Creació literària (UPF) Curs 2008/2009. Professor: Manel Ollé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
(Lluís) Crec que el sentit del ridícul m'obliga a demanar disculpes pel tema. Estava entre això o posar-hi paraules sense sentit, perquè em volia concentrar en la mètrica. Tot i això, crec que hi ha alguns errors, sobretot al primer paràgraf.
(manel olle): en poesia no hi ha temes prohibits ni a menystenir, sempre recordaré amb enyorança les odes a Helenio Herrera (llavors entrenador del Barça) que escrivíem amb llapis a quatre mans amb un company a les taules de l'institut Bernat Metge de la Verneda l'any 1980-81, especilment el dia 23 de febrer que esperavem a l'aula i amb una ràdio amb expectació com sortien els guardies civils per les finestres del congrés de diputats
De poetes importantíssims que han usat pretextos nimis n'hi ha a cabassos. Metricament i ritmicament el poema funciona i no força gaire el to: la mena de patró "ausiasmarquià" i l'ús d'algunes formules molt poètiques (perdut per tes contrada, terrible fat, oh meravellosa illa) provoquen un efecte divertit, en contrast amb la pura decripció prosaica del dramatis personae de la sèrie...el poema m'ha agradat i divertit. A mi l'unic que no m'acaba de convencer és l'expressió "perdut per tu", pel seu caràcter bífid: per una banda vol dir -més o menys (perquè normalment no ho diem així) "perdut per la illa" "perdut per l'illa", però també pot tenir un sentit passiu, on per tu seria un complement agent: estic perdut per culpa teva, per tu...potser és un efecte que busques. Ja saps que les segones persones són molt putes: se m'acut una fórmula alternativa de mètrica equivalent i sentit equivalent, més o menys: "perdut dins teu"...però només és un suggeriment.
(manel olle): potser el problema me'l provoca l'ús del pronom "tu" cop a locatiu, que és una llicencia literària enginyosa i lícita, però que existir l'altra possibilitat (perdut per culpa teva) em provoca un petit malestar poètic a l'espinada...res greu.
per fi un poema glorificant la ficció televisa americana! la rima l´has cercada bé, i malgrat que jo he rigut força (coneixem els personatges i ha sigut impossible no fer-ho, no per ridícul! més bé per empatia amb la manera de fer), crec que te n´has sortit prou bé.ja en parlem
Arguimbau
Publica un comentari a l'entrada