Autobiogràfic (més una mica més)

Benvinguts, passin, passin. Si us plau segueixin recte fins al final del passadís. Em complau poder-los fer de guia per aquest habitatge. Es tracta d'un apartament de 70 m2 amb bastants espais desaprofitats, però amb una decoració acuradament escollida que pretén crear un efecte de globalització. La propietària és amant de les cultures asiàtiques, Japó la fascina, com també algunes civilitzacions mediterrànies de l'antiguitat. Si fan el favor de mirar cap a l'esquerra veuran un clar exemple del que els hi explicava: una rèplica d’un Sotatsu. Per la pintura, inspirada en el vell estil Yamato, s'han emprat tonalitats de meravellosa claror sobre un fons d'or, mentre que els colors que insinuen la vigorosa figura humana són el roig i el negre; realment un contrast deliciós.
El menjador, el lloc més sagrat de la casa, on hi ha alçat un altar per la caixa tonta, font de diversió i aliment de la seva imaginació. No els hauria d'estranyar gens, perquè com molts de vostès ella ha pujat envoltada de programes i telenotícies, i, donat que l'ambient familiar no era prou propici al plaer de conversar, aquesta afecció li va arrelar més profundament. I finalment el lloc que diu més d'una persona, el bany. Esperin un moment... no passin encara, de vegades tanca amb clau, és un costum que va agafar de petita... a veure... si la tinc, ja està... Ostres!! no mirin encara. Ho sento molt senyoreta I., no sabia que era a casa. Si, si, ja ho entenc que l'he agafada en un mal moment, però els senyors tenien la visita concretada des de feia dies, no es preocupi ara l'acabem. Moltes gràcies senyores i senyors per haver-nos acompanyat avui. Continuïn pel passadís fins a la sortida.
La I. s'entreté a la dutxa, li agrada sentir l'aigua càlida que suaument frega la seva pell emportant-se el cansament i la ferum a treball. S'ensabona el cabell amb aquell nou xampú per a cabells arrissats, amb essència de vainilla i mel, que deixa un perfum tan dolç i suau que fa obrir l'apetit. Després un cop eixuta es passeja per la casa despullada, està sola, lluny de qualsevol mirada impertinent, ni de superioritat, que li faci recordar que el seu cos no és perfecte.
De fons se sent el soroll d'un despertador, efectivament, són dos quarts d'onze. Normalment sol arribar a temps a les cites, més aviat diria que massa puntual, acostuma a haver d'esperar-se més de cinc minuts palplantada veient passar la gent. Arriba l'Agnès, tota tranquil•la, com si hagués quedat a les dotze enlloc de les onze; mira els aparadors a través del reixat i de vegades s'hi queda pensativa, fet que molesta molt a la I. Entren fent una ullada general a tot el local per tal d'inspeccionar la gent que hi ha i si per sort troben un lloc buit per seure.
El cambrer s'acosta a la taula per prendre nota: una cervesa per l'Agnès, i un martini amb llimona. L'única beguda alcohòlica que l'estómac de l'I. és capaç de pair. Dos nois joves que passen per davant seu els envien un somriure, que afectuosament elles accepten i retornen. Elles han esgrimit els seus encants per fer-se les interessants, però no les convencen, encara han de madurar. El bar es converteix en un símil de la passarel•la Gaudí; veiem models per a tots els gusts que caminen altius amb un somriure d'orella a orella intentant ensenyar les seves qualitats menys evidents. Des del fantasma que se les dona d'intel•lectual però, que l'únic que llegeix és la guia de televisió, fins al John Travolta de la pel•lícula de Saturday night fever. També hi ha un Brad Pitt però casualment està lligat sentimentalment al seu ego.
Cinc minuts després serveixen les begudes, tot i que no van soles.
- Senyoreta un client que seia a aquella taula m'ha demanat que li lliurés aquesta nota.
Obre la nota pausadament, com si li fes por el contingut. Era curiós, estava escrita a mà, encara que no en català com esperava.
- No em deixis intrigada, digues... et demana una cita? Què passa? T'has quedat pàl•lida de cop. Si es tracta d'un maníac sexual sempre podem anar a la policia. No et preocupis d'aquests n'he conegut més d'un jo, el meu ex per exemple ho era.
- No es tracta d'això. Diu: Hayaku kaette kudasai. Denki ga tsukete arimasu ne. Ashita rokuji toshokari e ikutsumoridesu. Sayonara.

(PD: efectivament, era d’un company que vaig tenir a la universitat a un curs de japonès que havia fet sis anys enrere, però que no sabia que era de Reus i es veu que m’havia vist sortir de casa i deixar-me la llum de la cuina encesa… l’endemà tal i com em deia al paper (després d’arribar a casa i buscar el diccionari perquè el Japonès se m’havia començat a rovellar) ens vàrem trobar. )