N’ hi ha que es fan els estrets amb això de viatjar en vaixell, ara que l’ avió ens sobrevola com el símbol fugisser d’ aquesta època de lectures a mig fer, de maletes sempre plenes però sense res a dins. Tornar a casa després d’ un viatge de nou hores, Mahó-Barcelona. Intuir que el temps viscut ha estat i no tornarà, deixar enrere paraules, dites o mai articulades, pensaments que s´enfonsen sota tones de sal. I sentir que t’ allunyes, sentir el tacte dels records, cada cop més vius quan el vent dels dies et frega l’ esquena. Deixar anar-ho tot, de mica en mica i gota a gota, viatjar per la superfície de moments que ja no són, que marxen finalment, pero això encara no ho saps, ho intueixes, tens nou hores davant teu, el final d’ un llarg viatge que va començar ara fa cinc anys, quan encara tot plegat no era més que un joc, la vida per viure. I quan arribis i trepitgis la ciutat, pensa que ara el que et queda és el reguitzell d’ una etapa, i potser ploris, però de ben segur que somriuràs, tu sol, ara ja sense poder compartir-ho. Viatjar en vaixell per no sentir-se fora del temps. Abastar-ho tot, déu de la teva vida.
L'escriptura literària
- Bloc del curs:
- L'escriptura literària en català del Màster de Creació literària (UPF) Curs 2008/2009. Professor: Manel Ollé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
(Lluís) Hola. Tinc certs problemes per valorar-te aquest elogi al viatge en vaixell. Has fet una cosa molt concreta i personal. En realitat no és cap elogi del viatge en vaixell, sinó que és un elogi del viatge en vaixell entre Mahó i Barcelona; encara més, és un elogi del viatge en vaixell entre Mahó i Barcelona que suposo que has fet tu en algun moment de la teva vida. En això no hi puc entrar, perquè tu sabràs millor que ningú què vas sentir aleshores, però crec que ho hauries de deixar clar des d'un principi, perquè tal i com ho has posat al principi sembla que vulguis parlar d'una cosa general i després et poses a parlar d'una experiència personal i intransferible (bé, transferible parcialment a través de la literatura, si tu vols, però que no es pot aplicar per extensió a la resta de gent).
Així de senzill: partint d' un punt concret, d' una frase sense gaire misteri aparent, cerco la meva resposta al fet d' haver escollit en un moment determinat agafr el vaixell i no l' avió. Volia sentir que tornava. I a banda d' aquesta explicació, però, què trobes de la meva escriptura? Perquè d' això no en xerres crec.Ja sé que no ets gaire partidari d' un temari que tendeix a la biografia ficcionada, ni tampoc del plagi (que tan joc m' ofereix per no caure en paranys romàntics), però vam, del text, què en penses a un altre nivell.
Salut!
Arguimbau
(Lluís) hola de nou. Abans, el que volia dir és que, prescindint del fet de si és pertinent o no posar-se a parlar d'un mateix fent un elogi d'alguna cosa, no m'acaba d'agradar la transició que fas del general al concret. Potser està massa elidit, no ho se, perquè després de llegir els textos 4 o 5 vegades i, en aquest cas, llegir què n'opina l'autor, perdo la perspectiva. Diria que narres la teva experiencia i les teves sensacions amb la mateixa objectivitat que uses per descriure què és un viatge en vaixell. Potser si introduissis la teva experiencia més clarament... (Tipus: viatjar en vaixell és bla bla bla. Per exemple, quan jo vaig bla bla bla...)
Em penso que ara estic valorant no el text en general, sinó la teva manera d'exposar arguments, i suposo que això vol dir de la teva escritura. De totes maneres, potser m'equivoco. Ja et vaig dir que faig comentaris perquè és una tasca del master, així que de vegades dic el que penso per dir alguna cosa, però tampoc són arguments que m'interessi gaire de defensar. No sé si m'explico: no dic la primera tonteria que em ve al cap per dir quelcom, però tampoc em preocupa massa si no l'encerto amb la meva crítica. Per a això ja hi ha en Manel.
Quant a la redacció, trobo que està molt bé, és prou clara. No puc dir gaire res de les imatges que uses per això de ser un fet real. Si tu vas sentir que el vent dels dies et fregava l'esquena, qui sóc jo per dir-te que no va ser així.
No estic en contra de les biografies ficcionades, però sí és cert que no m'atrau gaire que un autor parli de si mateix de forma explícita. M'interessa més la ficció pura i dura. Això no vol dir que no ho respecti, eh? és qüestió de preferències.
I, finalment, no crec que hagi dit mai que estigui en contra del plagi. Com a mínim del plagi tal i com el plantejaves tu en un dels teus missatges, diria que el dels esprintadors. Si et refereixes a l''estil Ana Rosa Quintana', doncs sí, hi estic. De totes maneres... és el text un plagi? Si és així, no ho he notat.
Siau!
P.D.: un altre nivell?
(Lluís) Perdó, això últim del plagi no era un atac de sarcasme sobtat, és que se m'ha anat l'olla. Ja m'imagino que és un plagi, d'això va el tema.
Publica un comentari a l'entrada