Parla la Mort: hi havia un empresari a Boston que va enviar el seu ‘broker’ a la borsa; al cap de molt poca estona, aquest va tornar tot blanc i tremolós, i va dir: "Senyor, tot just quan he arribat al parquet una dona m’ha donat una empenta enmig de la multitud, i quan m’he tombat, he vist que l’empenta me l’havia donada la Mort, que m’ha mirat i m’ha fet un gest amenaçador. Així que ara, si us plau, deixeu-me el vostre cotxe per fugir de la ciutat i escapar-me del meu destí. Aniré a Stamford i allà la Mort no em podrà trobar". L’empresari li va deixar el cotxe. El ‘broker’ hi va pujar, va donar gas i va marxar tant de pressa com el cotxe era capaç de córrer. Llavors l’empresari va venir a la borsa i em va veure enmig de la gentada, i acostant-se fins on era jo, va demanar-me: "per què has fet un gest d’amenaça al meu criat quan l’has vist aquest matí?" "no era cap gest d’amenaça –vaig dir-li-, era només l’efecte de la sorpresa. M’he quedat parada de veure’l a Boston, perquè tinc una cita amb ell aquesta nit a Stamford". Reconec que no hauria de ser tant sincera, perquè tan bon punt li vaig explicar això, l’empresari va enviar un missatge al ‘broker’ amb el seu iPhone per dir-li que marxés a un altre lloc, i vaig haver de posar el seu expedient al munt de ‘casos per resoldre’.
L'escriptura literària
- Bloc del curs:
- L'escriptura literària en català del Màster de Creació literària (UPF) Curs 2008/2009. Professor: Manel Ollé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Anem a pams. Aquesta versió moderna de la mort a samarra l' has versionada de tal manera que el final mateix ens enganya, perquè esperem, crec, que els fets siguin uns altres. per tant, aquí has estat si més no original dintre de la certa inventiva que es demanava a l' hora d' afrontar el text. però crec que, malgrat tot, li manca força a les darreres dues frases que planteges. introduir termes del món de les finances ha sigut un punt, però crec que podries (t' ho pots plantejar de cara al dossier) fer una revisió del teu mateix text perfilant un xic més el comportament sàdic de l' empresari-financer que juga a la borça, i que en el text s' atreveria fins i tot a jugar-li una mala passada a la mateixa mort. que ja ho has fet, en certa manera, però potser amb una mica de despotisme bursàtil inclòs, no estaria gens malament. i ara, tot això que he dit, ens ho hauríem de plantejar, tant tu com jo, perquè de fet no sé si m' he explicat prou. en parlem.
Arguimbau
i vaja, borsa amb "s". sorry. en fi, anar de pressa no és bo. la resta de faltes ni les esmento. se t' hauria de caure la cara de vergonya,arguimbau, que diria en pàmies
(manel olle): coincideixo en què el nou "atrezzo" del relat no s'hauria de quedar en canvi de decorat si no que dón per a introduir-hi algun element "moral" i argumental, no tan sols ornamental, que hi faci sentit. ¿i si en comptes de la mort fos un personatge, un creditor impagat?
Publica un comentari a l'entrada