El cap pelat com un ou. Llegeix aquell llibre de Pessoa i cerca més tard fotografies seves. Pelat com un ou. Pessoa, absent de tot, escrivint el desassossec. Absent de res. Torna a llegir el llibre. Una remor a l’ estómac el commou nit rere nit. En el mirall, noms que no són seus. Tot i així, li escauen, pensa. Mira dins l’ armari i es desfà del que veu. Nova roba. I un barret com el de Pessoa. I un bigoti que es perfila i creix amb els dies. Ningú no el reconeix, tampoc els amics. Comença a escriure, sempre en el mateix cafè, en el mateix lloc. I pel barret el coneixen, ara que és un altre qui camina per aquella ciutat. La seva signatura, la silueta d’ un barret.
L'escriptura literària
- Bloc del curs:
- L'escriptura literària en català del Màster de Creació literària (UPF) Curs 2008/2009. Professor: Manel Ollé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'agraden totes tres propostes. M'agraden molt la veritat. Però és aquesta la que jo mateix em trec el barret. L'estil em captiva de veritat. Crec que com més curta és la frase més coses m'expliques. I això només em passa amb les tires còmiques de El Jueves -salvant les distàncies i exagerant una mica, evidentment-.
Jordi
(manel olle): molt bo. M'agrada que el reconeguin quan es torna un altre...
Publica un comentari a l'entrada