CONVICCIONS POLÍTIQUES
Els seus detractors l’acusaven d’immoral i de dèbil, per haver guanyat les eleccions explotant la seva condició de primer candidat amb discapacitat. Tot i això, en J. Shepard va sortir a fer el seu discurs de victòria convençut de la seva fortalesa i d’estar compromès amb els seus principis, ja que fou ell mateix qui es va tallar la cama.
ESPERIT JOVE
Odio els vells: fan pudor, no foten ni brot i sempre repeteixen les mateixes batalletes. No sé perquè el meu nét m’ha hagut de tancar en aquesta maleïda residència.
PRIMERA CITA
Varem topar a l’Antàrtida. Tot fent broma sobre l’incident et vaig acompanyar per la Via làctia fins arribar a La matança de Texas, on carregàrem provisions. Em donares el telèfon a La sireneta, precisament el lloc on, temps després, et proposaria matrimoni. Ara tot s’ha acabat, però sempre recordaré amb enyor el nostre encontre al primer supermercat temàtic de Barcelona.
TOT UN CALÇASSES
Va estar sempre tant cegament convençuda que jo la faria feliç, que mai em vaig atrevir a dur-li la contrària.
FRACÀS LITERARI
Fou un escriptor tant dolent que no només no publicà mai, sinó que, estant ja al llit de mort, fins i tot el seu secretari rebutjà de cremar-li els escrits.
Els seus detractors l’acusaven d’immoral i de dèbil, per haver guanyat les eleccions explotant la seva condició de primer candidat amb discapacitat. Tot i això, en J. Shepard va sortir a fer el seu discurs de victòria convençut de la seva fortalesa i d’estar compromès amb els seus principis, ja que fou ell mateix qui es va tallar la cama.
ESPERIT JOVE
Odio els vells: fan pudor, no foten ni brot i sempre repeteixen les mateixes batalletes. No sé perquè el meu nét m’ha hagut de tancar en aquesta maleïda residència.
PRIMERA CITA
Varem topar a l’Antàrtida. Tot fent broma sobre l’incident et vaig acompanyar per la Via làctia fins arribar a La matança de Texas, on carregàrem provisions. Em donares el telèfon a La sireneta, precisament el lloc on, temps després, et proposaria matrimoni. Ara tot s’ha acabat, però sempre recordaré amb enyor el nostre encontre al primer supermercat temàtic de Barcelona.
TOT UN CALÇASSES
Va estar sempre tant cegament convençuda que jo la faria feliç, que mai em vaig atrevir a dur-li la contrària.
FRACÀS LITERARI
Fou un escriptor tant dolent que no només no publicà mai, sinó que, estant ja al llit de mort, fins i tot el seu secretari rebutjà de cremar-li els escrits.
3 comentaris:
(Bruna) Hola Lluís. Els teus microrelats estan molt bé. Potser em quedo amb “Esperit Jove” i “Tot un calçasses”. “Esperit jove”, d’una banda, m’ha fet gràcia, és original, i m’ha recordat el meu avi, que té 93 anys i sempre diu que no vol anar a jugar el dòmino al “bar dels jubilats” del poble perquè està tot ple de vells, he, he... I “tot un calçasses” doncs per tota la història de vida infeliç que porta al darrera, una història que no es diu i se sobreentén en només una frase, i suposo que aquest és l’objectiu principal del microrelat.
“Conviccions polítiques”, una crítica molt dura, i “Primera cita”, amb l'efecte sorpresa, em semblen interessants, ben fets, no t’hi sé dir cap canvi; però l’últim, el “Fracàs literari” no m’acaba de convèncer perquè em sona a acudit i no a relat.
Fins ara!
(Manel olle): M'ha agradat especialment Esperit jove. Més enllà del càracter descriptiu d'una realitat, hi ha un joc interessant literàriament: el punt de vista del rpotagonista és autocontradictori: no li agrada el que és sense que se n'adoni que ho és: ens parla dels capricis de la consciència, de la invenció de la realitat...
Els teus microrelats m'agraden perquè hi observo una profunda sinceritat en els seus personatges o en les situacions que hi descrius. M'agrada el to irònic de Esperit Jove. Com que també sóc una mica romàntic em quedo també amb Primera Cita.
Igual que la Bruna, crec que Fracàs Literari és massa pròxim a un acudit.
Jordi
Publica un comentari a l'entrada