Tu (conflicte d'emocions) Arguimbau plagiant la Bruna

Vas ser tu que em vas dir: “Si em vols, busca'm”, i jo que penso en com arraconar-te en l'oblit. Dies d'incertesa, estirada sobre la gespa del jardí revisc, un cop i un altre el tacte del teu amor, intranquil en aquesta casa on jo ara m'estic, pensant en tu. El cel, serè. Cap núvol tapant les muntanyes, cap fantasma fet presència. El cel, serè; cap amenaça del passat. El sol i allò que m'explica, l'aire que em frega contes del passat, i un gos que lladra reclamant atenció. Tanco els ulls. Potser tot plegat no va ser tan màgic, potser els records també ens traeixen. Potser només sigui una fletxa a la cama. Veig el cel, entro a casa. Agafo paper i llapis i amb lletra tremolosa t'escric que em perdonis, i marxo, com una fulla empesa pel vent i els contes del passat. Deixo la porta enrere. Tu ja m'ho vas dir: "Si em vols, busca'm”, i jo que penso en com ho faré per no tornar a creuar aquesta porta.