En Ferran i en Toni es van conèixer al bar de l’estació de França. El primer esperava que el vingués a buscar la seva dona per tornar a casa junts, i el segon esperava la seva amant per passar un cap de setmana romàntic a Venècia. No tenien gaire en comú: en Ferran era un comptable de vida monòtona i amb una rutina diària molt marcada, i en Toni era un fotògraf que cada sis mesos canviava de residència, on tenia, com s’acostuma a dir, una novia a cada port.
Tanmateix, el futbol és una d’aquelles aficions que atrapa la majoria d’homes per igual, sense importar el color, el nivell intel·lectual o el sou, així que mentre esperaven van posar-se a parlar del partit del Barça del dia anterior. Es va establir una certa camaraderia entre els dos, i aleshores van treure un altre tema d’interès general per als homes heterosexuals: les dones. En aquest sentit tenien experiències molt diferents. Mentre en Ferran feia les típiques conyetes sobre haver d’aguantar una esposa pesada que el controlava i set fills emprenyadors que ella li havia donat, en Toni feia gala de les seves conquistes, però explicava a l’altre que la dona és com una camisa elegant: al principi t’encanta com et queda i se t’adapta perfectament, però si al cap d’un temps no la canvies per una altra, aquesta se t’arruga i t’avorreixes de veure-te-la posada.
Les hores van anar passant, i les noies no arribaven, així que tots dos, després de donar-se el telèfon, van anar cap a les seves respectives llars. Més o menys a la mateixa hora van descobrir que la seva parella els havia deixat, però no van saber mai que el destí va fer que, mentre ells feien coneixença a l’estació, les dues noies s’escapessin juntes i per viure un amor alliberador.
L'escriptura literària
- Bloc del curs:
- L'escriptura literària en català del Màster de Creació literària (UPF) Curs 2008/2009. Professor: Manel Ollé
11/12/08
LA TERCERA VIA (Versió del sentit del canvi en els dos últims textos. Lluís)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
el fet és que el relat crec que perd consistència de la maeitat al final. ja t'ho deia abans quan n'hem parlat: comences bé, però portant en un lloc comú dos punts que estroben lluny. tu deies que una idea era fer que ells dos compartissin dona sense saber-ho, però ja t'he dit que ho trobava una mica forçat. el final d'aquest relat no és que sigui previsble, però tampoc vols que acabi així, potser perquè fa la sensació que pot acabar aquí, una sensació que es fa constant quan ja ens apropem al final, i en veure-ho tnt clar, hom se sent indefens davant del fet tràgic de que t'ho donin tot mastegat. t'he comentat que la idea que dos homes com els que presentes de cop comencin a frequentar-se més del compte i que, en una cita, ppotser per donar joc, s'acomiadin amb un somriure còmplice abans de tanca la porta del portal de la casa d'un dells, pot donar al text una certa gràcia. no ho sé.crec que en el comentari que t'escrivia abans t'ho explicava millor, però s'ha esborrat i mai ho sabrem. ja t'he dit que en faré la meva versió, i t'animo a fer-neuna que, si és evident,no sigui tan explícita.sentit això que dic? potser no. que ho diguis, però no en veu alta.
Arguimbau
(Lluís)Hola, Arguimbau. Potser sí, que el final és massa... simple? No sé, amb textos meus em costa fer valoracions subjectives com a lector. Em sembla bé que en facis una versió, però...b, em semblarà b de totes les maneres, però volia dir que la idea amb sembla interessant si és per fer una història que acabi diferent, o tingui algun element diferent... bé, em sembla que ja és això el que pretens fer, així que ja està bé.
Quant a la idea de fer que s'emboliquin els dos paios, jo, a apartir dels personatges que he creat, no ho veig, tot i que potser seria un desenvolupament més complex i interessant. Ara bé, independentment de si funciona o no, el text volia ser un compendi (?) de les dues obres que s'havien de posar en relació. Vull dir que, per una banda, en els dos el personatge principal era la dona, i vaig pensar de fer un enfocament al revés del de la balada i fer que la dona fos el personatge absent; i per una altra banda, vaig voler donar una tercera sortida (una "tercrea via") al personatge femení, així que vaig crear dos homes que encarnessin l'un l'amant passional i l'altre el marit fidel i aborrit, i que tots dos fossin deixats. En realitat a mi m'atreia més la idea que la dona fes una evolució, la que fos, sense que hagués de realitzar-se lligant-se a un home, però em va semblar que necessitaria més espai per explicar això tal i com havia plantejat la història.
Publica un comentari a l'entrada