He vingut a parlar amb tu perquè tu no ho haguessis fet. He vingut a dir-te que estic enfonsat però que sortiré endavant. He vingut perquè em tremolen les cames i vull ser capaç de ser jo qui les domini a elles. Et vull dir que malgrat estimar-te com mai abans, vull que ho deixem córrer perquè quan et dic que m'enfonso, tu rius, fluixet, cinquanta passes per davant de mi. He vingut per dir-te que, amb tu o sense tu, jo continuu endavant. No esperis de mi res més. Tampoc n'esperes ja. No hi ha res més després d'això que veus avui. Les despulles de qui sóc, en els records. He vingut perquè abans de marxar m'havia d'asseure en aquesta cadira, al costat teu. He vingut per escriure el punt i final, i perquè tu esperes que sigui jo. És el darrer que faig. He vingut perquè, quan obro els llavis, em tremolen les idees i volia vomitar-ho tot. Demà, si em busques, parles amb un altre. He vingut perquè després de tota una vida junts no podia girar el cap vers l'infinit sentint que em deixo paraules per dir que dins meu fan molta nosa.
L'escriptura literària
- Bloc del curs:
- L'escriptura literària en català del Màster de Creació literària (UPF) Curs 2008/2009. Professor: Manel Ollé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
(Bruna) Un punt i final en forma de llistat de desitjos cap a un "tu" destinatari. La repetició constant del "He vingut" seguit d'un motiu fa que m'imagini una escena. El trobo íntim, sincer; ara potser et sorprendràs, però hi he respirat poesia.
(Lluís)Hola. POtser per les històries no quadra, però per un moment, quan he vist la frase "Demà, si em busques, parles amb un altre" he pensat que feies una réplica al text de la Bruna Tu. Haguès estat interessant.
Coincideixo en que et trobo íntim. Ara, sincer... espero que no.
La primera frase...no l'entenc.
Publica un comentari a l'entrada