Surt a córrer a les set del matí. Ha dormit molt poc, però surt a córrer així de prest. S´està uns tres quarts d´hora, fa estiraments i abdominals. Es dutxa. Quan surt del bany es troba bastant bé, però sap que pot ser momentani. Intentarà no pensar-hi. Ella no hi és a casa.
Dues hores més tard obre els ulls. El sofà no és gaire còmode i ara es troba una mica atordit. És més enllà del migdia i no té absolutament res a fer. Obre el llibre que duu a mitges. Cinc minuts més tard s´adona que no aconsegueix passar de la tercera línia. El tanca. Així porta uns dies, potser quatre. Quants en van des que van decidir deixar-ho estar? Encèn el televisor. Amb el comandament recorre tots els canals. Una buidor intensa l´agafa per la panxa. Tanca l´aparell i s´intenta adomir. Al cap de mitja hora ho deixa fer, no creu que pugui.
Ha cuinat arrós amb verdures i pollastre. Una amiga holandesa li va ensenyar el mes passat. No està gens malament, però si ha de ser sincer, el que ella fa és més sabrós. Renta els plats en silenci. A fora fa un sol que crema. Quan acabi no s´estarà a casa. No sabria què fer. S´estirarà un segon al sofà, però només un segon.
Quan s´aixeca són ben bé les cinc del vespre i el cap li roda. Cap soroll, només ell que seu i es mira el televisor, un programa de paròdia política, els colzes sobre els genolls. De mica en mica allò que veu es dilueix i la seva mirada es perd entre la pantalla i un punt indefinit de la sala. S´aixeca, tanca l´aparell, es vesteix amb roba d´esport i marxa cap al port. Allà lloga un kajak. S´està tres hores d´aquí a allà per la bahia.
A les nou ja és a casa. Uns familiars d´ella li van oferir per passar l´estiu a un preu més que raonable. Es dutxa. S´adona que realment està fet pols i que té gana. No s´ho pensa gaire i en tres minuts ja demana en el bar que hi ha a sota de casa. Sopa i puja, sense fer-hi més temps. Quan obre la porta, ella s´està dutxant. Ha trigat més del compte, a les cinc ja hauria d´haver arribat. Però ell no li fa cap pregunta. Potser ha marxat una estona a la platja, potser ha quedat amb la Joana. Aquestes darreres setmanes parlen molt elles dues, s´han fet molt amigues.
A ell li sobra el cos, no sap com col·locar-se ni si hauria de dir res. Ella ja s´ha dutxat i surt del bany amb una tovallola enrevoltada en el cap i res més. S´ha depilat el sexe amb una originalitat que ell mai, en tots aquests anys, havia vist. Ella el saluda.
- Ei hola. Com vas?
- Mira.
- Ai! Que vaig despujada! Ara això no està bé oi?
I riu mentre es tanca en el dormitori.
Dues hores més tard obre els ulls. El sofà no és gaire còmode i ara es troba una mica atordit. És més enllà del migdia i no té absolutament res a fer. Obre el llibre que duu a mitges. Cinc minuts més tard s´adona que no aconsegueix passar de la tercera línia. El tanca. Així porta uns dies, potser quatre. Quants en van des que van decidir deixar-ho estar? Encèn el televisor. Amb el comandament recorre tots els canals. Una buidor intensa l´agafa per la panxa. Tanca l´aparell i s´intenta adomir. Al cap de mitja hora ho deixa fer, no creu que pugui.
Ha cuinat arrós amb verdures i pollastre. Una amiga holandesa li va ensenyar el mes passat. No està gens malament, però si ha de ser sincer, el que ella fa és més sabrós. Renta els plats en silenci. A fora fa un sol que crema. Quan acabi no s´estarà a casa. No sabria què fer. S´estirarà un segon al sofà, però només un segon.
Quan s´aixeca són ben bé les cinc del vespre i el cap li roda. Cap soroll, només ell que seu i es mira el televisor, un programa de paròdia política, els colzes sobre els genolls. De mica en mica allò que veu es dilueix i la seva mirada es perd entre la pantalla i un punt indefinit de la sala. S´aixeca, tanca l´aparell, es vesteix amb roba d´esport i marxa cap al port. Allà lloga un kajak. S´està tres hores d´aquí a allà per la bahia.
A les nou ja és a casa. Uns familiars d´ella li van oferir per passar l´estiu a un preu més que raonable. Es dutxa. S´adona que realment està fet pols i que té gana. No s´ho pensa gaire i en tres minuts ja demana en el bar que hi ha a sota de casa. Sopa i puja, sense fer-hi més temps. Quan obre la porta, ella s´està dutxant. Ha trigat més del compte, a les cinc ja hauria d´haver arribat. Però ell no li fa cap pregunta. Potser ha marxat una estona a la platja, potser ha quedat amb la Joana. Aquestes darreres setmanes parlen molt elles dues, s´han fet molt amigues.
A ell li sobra el cos, no sap com col·locar-se ni si hauria de dir res. Ella ja s´ha dutxat i surt del bany amb una tovallola enrevoltada en el cap i res més. S´ha depilat el sexe amb una originalitat que ell mai, en tots aquests anys, havia vist. Ella el saluda.
- Ei hola. Com vas?
- Mira.
- Ai! Que vaig despujada! Ara això no està bé oi?
I riu mentre es tanca en el dormitori.
2 comentaris:
(Lluís)Crec que se m'escapa alguna cosa del relat. L'he estat rellegint, però no aconsegueixo entendre'n el final. Bé, crec que no entenc tampoc el motiu del text. Suposo que aquesta era la intenció, o potser és que sóc més ruc del que em pensava.
"Ella no hi és a casa". L'"hi" sobra.
Quant a l'autor/a... home, Bernat Metge no és, diria. Realment no ho sé, i per atzar seguramentdiria alguna tonteria massa gran, així que em rendeixo.
(manel ollé): Em sembla un molt bon relat, i la irrupció final és d'impacte. M'agrada. Sembla que hi ha un trencament de parella en fase inicial-traumàtica, però una continuïtat en la convivència (situació molt normal ara que les hipoteques no permeten alegries). Hi ha detalls: sabroses ha de ser saboroses, bahia ha de ser badia, despujada, crec -no sé si és "oral-dialectal"- despullada.
Ell està agobiat i mata el temps com pot. Hi ha detalls que potser confonen: quan diu que uns amics d'ella LI van oferir passar l'estiuu...sembla que ell estigui sol, encara (potser hauria de ser ELS, i si ella no és una presència real, no hi ha prou indicis fantasmals (si és que ell se la imagina o cosa semblant, que no crec). Sobre l'autor, ticn les meves sospites però de moment me les callo.
Publica un comentari a l'entrada