Surto de classe.
No et cal saber que he seguit, pel desert, el curs
d'un mapa fals.
Els meus alumnes us llegeixen -ara fantasiejo-
i duc la teva cara de triomf, com una màscara a la mà.
Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d'on m'acaroneu amb les vostres paraules;
i em trobo manca en no poder transmetre
la passió amb què us oloro.
Llegat meu. Tresor de cultura.
Cerque la paraula
a frec de llavis,
els camins són incerts i incerts són els límits,
bé trobaré els mots que m'emparin.
Els llibres no són ja un vici,
els nois no llegeixen, aquesta és la història.
Ara mateix, l'olor
del fons és freda,
talment un cor amb por.
<<-Ja ho saps, tu seguiràs el teu camí
i ells passaran d'una revolada, sense veure't>>.
No ho vull això!
<<-Allò que fa oblidar-nos dura sempre tan poc>>.
Per això mateix, en algun moment,
caldrà que ells facin també memòria:
Sal oberta a la nafra, que no es tanqui!
L'únic tangible era aquell desordre del jo:
que no ens venci cap àncora!
L'escriptura literària
- Bloc del curs:
- L'escriptura literària en català del Màster de Creació literària (UPF) Curs 2008/2009. Professor: Manel Ollé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
(Bruna) És veritat que ja ens avises al títol, però quan he començat a llegir m'ha fet gaudir igualment la sorpresa d’anar recordant a qui pertany cada paraula. Oh! I a més a més li dónes un sentit nou. M’agrada, és un plagi (permès en aquest exercici) original
(manel olle): Jordi Coca va escriure un conte -Soparem a Royal- tot fet a base de frases d'anna Karenina. El que tu et proposes és un exrecici retòric complex -en cap cas un plagi: s'acosta més a les complicades jugades de l'OULIPO o de l'avantguarda: cadavre expuís...-. La gràcia és que tot plegat en surt un sentit, un poema consistent: jo en la primera mirada distreta hi vaig detectar alguna presència aliena procedent de l'antologia, però no hi vaig veure que tot plegat és intertextual. El repte d'aquesta mena de joc és que el treball amb la funció poètica i metaliterària condueixi a trobar-se amb la funció espressiva: que s'hi diguin coses més o menys importants per a tu i potencialment importants o emocionants o belles per al lctor...i que a ser possible siguin coses que et diuen, t'expressen, t'interessen...això darrer no ho sé, però en tot cas el teu (seu) poema té gràcia, té sentit i demostra un joc hàbil, ben plantejat i ben resolt.
Publica un comentari a l'entrada